Mai ser periodista havia estat tan fàcil i alhora tan difícil; per un costat, perquè sembla que estigui a l’abast de qualsevol, i per l’altre, perquè fer realitat els teus somnis en aquest camp és més complicat que esternudar amb els ulls oberts.

Una agència de publicitat i comunicació resulta un espai ideal per deixar via lliure a moltes facetes del periodisme, així mateix, aquest és un perfil professional molt necessari per generar contingut de qualitat i formar el “departament de premsa” dins de l’empresa.

 

Un periodista ha de saber de tot

Excepte potser, cuinar. Estar pendent del que passa al món i al teu voltant i saber parlar de qualsevol cosa és vital per sobreviure en aquest sector. Llegir, llegir i llegir és una màxima que tot bon professional ha de dur escrita amb tinta xina al front.

L’art de transmetre una idea, un missatge i arribar a la gent, no és tan senzill com pugui semblar. No es tracta només d’escriure una nota de premsa o fer una entrevista, sinó de connectar amb l’essència del que volem comunicar i transformar-lo en quelcom atractiu i interessant per captar l’atenció suficientment dispersa de la gent.

 

La multiplicitat de l’agència

Una agència és un lloc ideal per explotar habilitats periodístiques que potser estaven amagades. La diversitat de la feina implica que s’hagi de mudar la pell cada hora i mitja i canviar de personatge en funció del client amb el que estiguis treballant. Tractar amb una gran varietat d’empreses et permet formar-te i culturitzar-te en nombrosos camps, fet que col·labora a encabir encara més informació en un cervell farcit de minidepartaments.

Des de fotos, notes de premsa, xarxes socials, articles, entrevistes, notícies, cobrir actes, contactar amb mitjans i fer el contingut de les webs fins a elaborar estratègies comunicatives, entre tot allò extra que pugui sorgir. De vegades, la feina sembla que no s’acabi mai, per això procurar tenir a la inspiració ben lligada i emmordassada prop de la taula perquè no s’escapi és quelcom més que recomanable!

 

Tot té el seus handicaps

El problema, com sempre, adopta la forma del rellotge. L’acumulació de feina no permet dedicar tota l’estona que voldries a revisar i reescriure totes les teves ratlles com si d’un best-seller es tractés, per això es corre el perill de caure en un automatisme que cal anar desencallant de tan en tan. Per exemple, documentar-se requereix temps no quantificable, pas previ imprescindible per fer una bona feina del que no sempre es té la constància suficient.

Sempre sorgeixen projectes nous i motivadors, però no en totes les ocasions et toca treballar amb un “periodisme real” on el teu criteri preval en funció del que és noticiable i el que no. La puresa de la professió es veu de vegades desvirtuada per allò que et permet pagar factures, però desenganyem-nos, avui dia cap mitja de comunicació se’n escapa. Les influències estan per tot arreu, però l’important és saber lidiar amb elles.

No és or tot el que brilla, i els principis deontològics que amb tanta passió t’inculquen a la carrera queden esmorteïts per cortines de fum. La gràcia es troba en saber complir amb el teu propi codi i ser fidel als principis que t’hagis marcat. Per exemple, aquella molesta picor a la nuca quan el teu material apareix signat amb un altre nom. Solució? Respirar fons, passa més sovint del que la gent es creu. No serà el primer cop ni l’últim…però més val procurar-ho! Els noms dels picapedrers d’una catedral no solen aparèixer a les rúbriques de la història… o sí?

 
Dels núvols a la realitat…i de tornada als núvols!

Com ha canviat el periodisme al llarg dels anys! Abans era una professió reputada, de valor, que venia amb una àuria de respecte. Els “guardians del missatge”, com diria en Toni Aira. Ara qualsevol amb un graduat es planta al carrer i diu que és periodista, per això les aceres en fan col·lecció.

Tot dista bastant del que t’ensenyen a la carrera. Això no vol dir que algú amb grans somnis no pugui assolir-los, però el camí és llarg, dur i ple de bonys si no es té un passi de via directe en forma de contactes de pes. No obstant, això no ha de ser un impediment, sinó una motivació perquè cadascú persegueixi els seus objectius línia rere línia i algun dia els arribi a aconseguir.

En definitiva, una agència de publicitat necessita la presència d’aquest periodista, no només per gestionar el departament de premsa i les feines de redacció, sinó també per transmetre la visió del món més verídica i apassionant dins de les exigències de cada client.

Els que estem “a l’all” ja ho sabem, és una feina dura, però que no voldríem canviar per res del món.

2017-03-06T14:27:19+00:00