Una altra figura d’una agència de comunicació que, per temporal que sigui, resulta imprescindible, són els famosos becaris. Aquests no només venen a aprendre i a formar-se, sinó que a més tenen mini-masters en apagar focs i realitzar totes les feines imaginables.

 

Digue’m d’on vens i et diré què saps

A la carrera de Publicitat i Relacions Públiques només es toca el disseny durant el primer any, però amb això la nostra becària ja va tenir suficient per saber que aquella era la meta que volia perseguir.

No obstant, no va canviar de carrera, sinó que va seguir investigant i provant dissenys pel seu compte mentre extreia dels seus estudis tot allò que en un futur podria aplicar en una campanya publicitària real. “El més important per fer bons dissenys és anar provant i aconseguir treure el que portis a dintre”. Com amb casi tot, el temps n’és la clau.

Tot pot arribar a influir en un disseny: la psicologia, l’estratègia, el màrqueting…, conceptes que la nostra becària va absorbir per saber utilitzar en una agència de comunicació. Encara que no li van posar gens fàcil. Tots hem tingut pocs grans professors i molts grans ineptes que es limiten a llegir power points farcits de faltes d’ortografia. I després tenim el pre-condemnat treball final de carrera, una feina que hauria de servir per descobrir nous horitzons i que acaba tan repleta de metodologia que l’únic que aconsegueix és minvar les ganes i les hores de son dels pobres estudiants.

Un salt de circ

I és que entre la uni i la feina hi ha un territori ben vast! El període de pràctiques en una empresa oscil·la entre els 3 i 6 mesos segons les hores diàries i depenent del conveni de cada universitat. Per a l’alumne, funciona igual que una assignatura de pagament i sense descomptes de cap tipus, ja que el preu d’un crèdit equival a molts cartutxos de tinta per impressores, i les pràctiques en solen tenir de mitja uns 18.

És a la mateixa universitat on se suposa que et preparen per enfrontar-te al món laboral, el problema és que el decalatge entre el que t’expliquen i la vida real pot assolir abismes insondables. “Hi ha moltes assignatures mal plantejades; es centren massa en els conceptes i poc en la pràctica”. A classe parlen molt de legalitat i codis deontològics, però en el món real tot està a Internet per descarregar i la feina ha de sortir. “Almenys el que sí ens van advertir és que treballaríem moltíssim i dormiríem poc, i és veritat!”.

 

Superant els clichés

I què passà quan ja ets un becari oficial? Que pots tenir bona o mala sort. “Aquí m’han donat la oportunitat de fer treballs com a becària que mai hagués pensat que em deixarien fer”. Deixar demostrar les habilitats als becaris resulta vital perquè un període de pràctiques pugui ser realment profitós, tant per l’empresa com per l’estudiant.

Tot i que superar el límit també pot fer caure a aquella persona en l’estrès per un excés de responsabilitat. El millor és saber trobar el punt mig, ja que el becari compagina la universitat amb la vida laboral, i a resultes d’això li queda gairebé suprimida la vida social, tan necessària en aquestes etapes de la vida. I després està el tema de la remuneració. És ben sabut que, al nostre país, els becaris no cobren, “però almenys s’agrairia el transport! La resta és igual perquè encara estàs aprenent”.

El mite: però agafen a algú?

Doncs a la nostra becaria sí, que després de 6 mesos de demostrar el que val es quedarà amb nosaltres per seguir donant corda a la seva inventiva, i sense portar ni un sol cafè!

Un becari transformat en treballador ha de ser una persona molt treballadora i que demostri que es preocupa per la feina dia a dia. Si l’empresa no necessita cobrir una plaça, cal tenir alguna cosa que ells no tinguin: creativitat, pensament estratègic…o ser molt bo!

“He aprés molt més aquí que durant la carrera, tot i així, s’ha de tenir en compte que cada experiència és diferent. He tingut sort, altres companys han treballat més de secretaris que de qualsevol altre cosa”.

Tenim a una becaria satisfeta (espècie en perill d’extinció), amb molta feina i una mica d’estrès, però gaudint de poder fer el que més li agrada.

Empreses, feu feliços als vostres becaris: doneu-los molta feina!

2017-03-06T14:27:23+00:00